Cookies

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Més informació.

Whistleblowing – Llei per protegir els informants de conductes delictives


El 16 de febrer de 2023 el Congrés dels Diputats, va aprovar la denominada “Llei reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i la lluita contra la corrupció” publicada en el BOE de 21 de febrer. Amb l’aprovació de la Llei s’incorpora al Dret espanyol la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019. La normativa entrarà en vigor 20 dies després de la seva publicació al BOE. En la normativa s’incorporen els dos objectius clars de la Directiva europea: protegir als informants i establir les normes mínimes dels canals d’informació. A continuació identifiquem els principals aspectes de la normativa:

  • Implementació d’un Sistema intern d’informació:
    • Les empreses del sector privat amb més de 50 treballadors estan obligades a configurar un Sistema intern d’informació. En els grups d’empreses, serà la societat dominant la que podrà implementar els principis i polítiques que inspirin l’organització del Sistema per a l’adequada organització i coordinació dels canals en cada una de les entitats que formen part del grup.
    • Amb independència del nombre de treballadors, s’obliga a comptar amb un Sistema intern d’informació a tots els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials, així com a les fundacions que dels mateixos depenguin, sempre que rebin fons públics per al seu finançament.
    • En relació amb el sector públic, la Llei ha estès en tota la seva amplitud l’obligació de comptar amb un Sistema intern d’informació. En conseqüència, queden obligades les administracions públiques, siguin territorials o institucionals, les autoritats independents o altres organismes que gestionen els serveis de la Seguretat Social, les universitats, les societats i fundacions que pertanyen al sector públic, així com les corporacions de Dret Públic.
  • Existència d’un canal extern de comunicació:

La normativa assenyala que el canal intern d’informació ha de ser complimentat amb un canal extern, és a dir, amb la possibilitat que qui conegui el fet susceptible de ser comunicat conforme a la norma pugui acudir a una autoritat pública que, amb totes les garanties, tingui constància del fet informat i procedeixi a investigar-ho i, si escau, pugui col·laborar amb el Ministeri Fiscal quan consideri que el fet objecte de la comunicació és constitutiu de delicte.

  • Protecció al denunciant/informant:

Els informants que utilitzen els canals interns i externs disposen d’un règim específic de protecció enfront de represàlies. Queden prohibides i seran declarades nul·les de ple dret aquelles conductes que puguin qualificar-se de represàlies i s’adoptin dins dels dos anys següents de finalitzades les investigacions. La llei identifica diferents supòsits, sense ser exhaustius, que mostren conductes intolerables cap als informants com seria: la resolució de contracte, intimidacions, tracte desfavorable, danys reputacionals, clàusules de confidencialitat o disposicions que continguin renúncies expresses, etc.   

  • Protecció al denunciat:

Les mesures de protecció no es dirigeixen només a favor de l’informant. També aquelles persones a les quals es refereixin els fets exposats en la comunicació han de disposar d’una protecció enfront del risc que la informació hagi estat manipulada, sigui falsa o respongui a motivacions que el dret no pot emparar. Aquestes persones mantenen tots els seus drets de tutela judicial i defensa, d’accés a l’expedient, de confidencialitat i reserva d’identitat i de la presumpció d’innocència.

  • Confidencialitat i compliment de la normativa en matèria de protecció de dades:

Té un pes específic el tema de la protecció de dades, que es recull en el títol VI de la llei.

Es destaca la licitud en els tractaments de dades per aplicació de la norma.

També, la preservació de la identitat de l’informant és una de les premisses essencials per garantir l’efectivitat de la protecció que persegueix aquesta llei. Per aquest motiu, que s’exigeixi en tot moment que la confidencialitat sigui garantida. La identitat de l’informant no serà objecte del dret d’accés a dades personals i es limita la possibilitat de comunicació de la identitat només a les autoritats judicials, al Ministeri Fiscal o a l’autoritat administrativa competent.

  • Sancions:

La normativa preveu sancions d’entre 1.001 euros a 1.000.000 d’euros per a les empreses o persones que actuïn de forma contrària a les exigències normatives. També podran ser amonestades de forma pública, vetades en subvencions o altres beneficis fiscals durant un màxim de 4 anys i podran ser apartades de la contractació amb el sector públic fins a 3 anys.

Més informació sobre la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció a https://www.boe.es/boe/dias/2023/02/21/pdfs/BOE-A-2023-4513.pdf.