Opinion

Segons l’article 145.1 de la Llei 9/2017, del 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, l’adjudicació dels s’ha d’efectuar utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació sobre la base de la millor relació qualitat-preu, donant preponderància, sempre que sigui possible, als que facin referència a característiques de l’objecte del contracte que es puguin valorar mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de la mera aplicació de les fórmules que estableixen els plecs.

Aquesta preponderància respon a la necessitat de limitar la discrecionalitat administrativa en l’adjudicació del contracte. A l’hora de dissenyar els plecs de condicions, els òrgans de contractació podran triar entre diverses fórmules per a la distribució de la puntuació entre els licitadors. Una de les qüestions més controvertides dels últims anys en la doctrina administrativa ha estat la validesa de les fórmules de valoració que es tradueixen en l’establiment dels anomenats “llindars de sacietat”.

Podem definir els llindars de sacietat com aquell punt a partir del qual una oferta no rep una millor valoració en relació amb un criteri avaluat de manera automàtica. És a dir, implica una mena de “barrera” a partir de la qual els esforços en l’oferta no implicaran una millora en la valoració del criteri automàtic al qual s’aplica (o si ho fan, serà de manera marginal).

Les opinions doctrinals contràries a la introducció de llindars de sacietat per a la valoració de criteris objectius sostenen que aquests vulneren els principis d’eficiència, igualtat de tracte i lliure concurrència, suposen la predicibilitat en la puntuació dels criteris avaluables i “no fan sinó desincentivar els potencials licitadors a presentar ofertes econòmiques més competitives i avantatjoses, donada la nul·la recompensa que obtindran, tot i que, en molts casos, serien perfectament viables econòmicament” més enllà del llindar fixat (Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, Resolucions 102/2019 i 75/2020). Al seu favor es posiciona la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat en el seu Expedient 1/21 del 28 de juliol de 2021, i indica que els llindars de sacietat seran legítims sempre que persegueixin “realitzar una funció tendent a garantir la viabilitat de la proposició dels licitadors quan l’òrgan de contractació entengui justificadament que per sota d’un determinat límit econòmic el contracte corre risc de no poder complir-se”.

El Tribunal Constitucional, en la seva recent sentència 1786/2024, de 5 de març, pacifica la doctrina en resoldre aquesta qüestió d’interès cassacional i avala l’aplicació dels llindars de sacietat. Considera l’Alt Tribunal que no existeix prohibició explícita ni a la Llei 9/2017, del 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, ni a la Directiva Europea 2014/24/UE sobre contractació pública. Tanmateix, recorda el Tribunal que el criteri relatiu al preu no equival necessàriament a preu més baix, ja que al costat de criteris d’avaluació basats en costos incorpora altres criteris que permeten l’avaluació de la qualitat dels serveis, a la recerca de la millor relació qualitat-preu. El poder adjudicador precisarà, en els plecs de la contractació, la ponderació relativa que atorgui a cadascun dels criteris triats per determinar l’oferta econòmicament més avantatjosa, i aquesta ponderació podrà expressar-se fixant una banda de valors amb una amplitud màxima adequada.

Per tot això, el Tribunal Constitucional resol aquesta qüestió d’interès cassacional i conclou amb això el debat doctrinal en establir que no existeix a la regulació de la vigent Llei 9/2017, del 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, impediment a la fixació als plecs d’índexs o llindars de sacietat que limitin l’avaluació de les ofertes econòmiques, sempre que estiguin justificats a l’expedient en relació amb les prestacions que constitueixin l’objecte del contracte i respectin les disposicions legals sobre criteris d’adjudicació i els principis en matèria de contractació pública.