Opinion

El passat dilluns 29 de desembre es va publicar al BOE la Llei 35/2014, de 26 de desembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb el règim jurídic de les Mútues d’Accidents de treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social, coneguda com a Llei de mútues, de la qual ressenyem el següent:

Gestió per les Mútues col·laboradores amb la Seguretat Social de la prestació econòmica per incapacitat temporal derivada de contingències comuns.

L’apartat dos de l’article únic modifica la disposició addicional onzena del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, que regula les particularitats d’aquesta prestació. La nova regulació articula diferents mecanismes existents per augmentar els nivells de coordinació i eficàcia amb els serveis públics de salut, a qui correspon dispensar l’assistència sanitària en aquests casos. A aquest efecte es facilita a les Mútues la facultat de realitzar les activitats de control i seguiment des de la baixa mèdica. D’altra banda, es millora la coordinació abans esmentada, mitjançant la figura de la proposta d’alta mèdica, degudament fonamentada, establint-se un procediment de terminis breus per obtenir una resposta més àgil. Aquesta coordinació es concretarà també en l’articulació de procediments d’incorporació de la informació clínica generada per les Mútues a la història clínica electrònica dels pacients atesos, als efectes d’evitar duplicitats i generar sinergies amb els serveis públics de salut.

Modificacions de la Llei de Prevenció de riscos laborals.

La disposició final primera de la Llei modifica l’article 32 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, a fi d’impedir que les mútues puguin desenvolupar, directament o indirectament, funcions dels Serveis de Prevenció Aliens . La problemàtica que s’ha suscitat en aquest àmbit, que afecta l’exercici de la col·laboració i al propi mercat dels serveis de prevenció aliens, aconsella que les Mútues es desvinculin totalment d’aquesta activitat i a tal efecte, la disposició transitòria tercera regula el termini per realitzar la desinversió en les esmentades societats, que finalitzarà el 31 de març de 2015, i la forma d’acreditar el seu compliment.

Modificació del sistema de protecció per cessament d’activitat dels treballadors autònoms.

La disposició final segona modifica el règim jurídic del sistema de protecció dels treballadors autònoms davant del cessament d’activitat, regulat a la Llei 32/2010, de 5 d’agost, per la qual s’estableix un sistema específic de protecció per cessament d’activitat dels treballadors autònoms, a fi de suavitzar els requisits i formalitats que actualment s’exigeixen i que impedeixen a la pràctica el legítim gaudi del dret, així com per ampliar el seu àmbit a beneficiaris exclosos i que no obstant això es troben en la situació de necessitat.

Simultàniament s’elimina l’obligació de protegir les contingències professionals per accedir a la protecció, perquè suposa una càrrega econòmica per a l’autònom que no té relació financera ni material amb el sistema de protecció per cessament d’activitat; seran les normes del règim especial corresponents les que regulen el caràcter voluntari o obligatori de la protecció enfront de les contingències professionals segons aconsellin les característiques i riscos de l’activitat.

Es manté el caràcter voluntari d’accés al sistema de protecció. No obstant això, la disposició addicional segona estableix que en el termini de cinc anys el Govern ha de remetre al Congrés dels Diputats un estudi sobre l’evolució dels principals paràmetres que configuren el sistema de protecció per a, en funció dels seus resultats, valorar la conveniència de convertir-ho en obligatori o mantenir el seu caràcter voluntari, així com per valorar el seu règim financer. Es tracta d’una mesura prudent com exigeix la presa de decisions de la indicada naturalesa, que s’han de basar en estrictes motius financers i degudament justificats. A la mateixa línia es modifica el sistema de finançament i amb vista a dotar de seguretat jurídica, objectivitat i transparència, s’estableix una fórmula matemàtica que s’aplicarà per adaptar el tipus de cotització segons les necessitats financeres, situant entre un mínim del 2,2 per cent i un màxim del 4 per cent, que no es podrà sobrepassar.