Projecte de Llei Orgànica d’Integritat Pública: què implica la seva caducitat per als òrgans de contractació?
Contingut en l'idioma original. Traduccio pendent.
La dissolució de les Corts Generals ha fet decaure el projecte, que havia entrat al Congrés a mitjan setembre. L’ordenament vigent no canvia, però l’horitzó normatiu que molts òrgans de contractació tenien present es desplaça com a mínim a la pròxima legislatura.
El Reial decret 806/2026, publicat al BOE el 6 d’octubre, ha dissolt les Corts Generals i ha convocat eleccions per al 29 de novembre. Amb la dissolució han decaigut els assumptes pendents a les Cambres, entre els quals el Projecte de Llei Orgànica d’Integritat Pública (121/000111), aprovat pel Consell de Ministres en segona volta el 28 de juliol i publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals l’11 de setembre, amb tramitació d’urgència a la Comissió d’Hisenda i Funció Pública.
Les conseqüències són de caràcter procedimental, ja que el text no ha arribat a ser norma i, per tant, no neix cap de les obligacions que preveia, de manera que el nou Govern haurà de decidir si el reprèn amb la mateixa redacció o amb una de modificada. En qualsevol cas caldria tornar-lo a registrar, obrir un nou termini d’esmenes i repetir ponència, comissió i votacions, davant d’unes Corts que no es constituiran fins al 23 de desembre.
Per als òrgans de contractació, això vol dir que les reformes projectades de la Llei 9/2017 (la publicitat intensiva de l’expedient de l’article 63, les declaracions de conflicte d’interessos dels articles 64 i 70, el comitè d’experts de l’article 146.2 o les condicions d’execució lligades a la integritat de l’article 202.2) no són exigibles. Continuen aplicant-se la LCSP actual, la Llei 2/2023 de protecció de l’informant i, en els expedients finançats amb fons del Pla de recuperació, l’Ordre HFP/1030/2021, que ja exigeix plans de mesures antifrau, avaluació del risc i declaracions de conflicte d’interessos.
Convé, tanmateix, no interpretar la caducitat com una renúncia al contingut, perquè difícilment es pot sostenir que el diagnòstic que justificava el projecte hagi desaparegut i tot apunta que una part substancial de les mesures tornarà a la taula en la pròxima legislatura. Els òrgans de contractació poden aprofitar el temps per revisar els mapes de risc, documentar les declaracions de conflicte d’interessos ja exigibles i definir qui valora els criteris subjectius, de manera que l’adaptació futura sigui un ajust i no una reorganització.