licitacions

El marc normatiu de la contractació pública a Catalunya ha experimentat canvis significatius amb l’entrada en vigor dels Decrets Llei 2/2025 i 3/2025, aprovats el 25 de febrer i el 4 de març, respectivament. Aquestes normatives introdueixen mesures destinades a agilitzar processos, flexibilitzar la contractació i garantir més eficiència en la gestió pública.

Una de les principals novetats és la possibilitat de contractar conjuntament la redacció del projecte i l’execució de l’obra en determinades situacions. Aquesta mesura es podrà aplicar en obres de curta durada, contractes per sota del llindar del procediment obert simplificat, projectes d’eficiència energètica i sostenibilitat, així com en casos de tramitació urgent. També es preveu per a actuacions vinculades a plans estratègics del Govern. L’objectiu és evitar retards administratius i assegurar una major coherència entre la concepció inicial i l’execució del projecte.

D’altra banda, es reforça l’obligació de dividir els contractes en lots per fomentar la competència i evitar adjudicacions excessives a un mateix operador. En cas que no sigui possible la divisió, caldrà justificar-ne les raons tècniques. A més, es limita el nombre de lots que poden ser adjudicats a una sola empresa per garantir una distribució més equitativa dels contractes i fomentar la participació de més operadors econòmics.

Pel que fa als contractes menors, s’estableix que aquells amb un valor igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs) es podran formalitzar únicament amb l’aprovació de la despesa i la presentació de la factura, sense requerir tràmits administratius addicionals. Això permetrà agilitzar la contractació de petits serveis i subministraments. Tot i això, es manté la necessitat de diversificar els proveïdors sempre que sigui possible per evitar concentracions en una única empresa.

Una altra modificació rellevant és l’aplicació de noves normes en matèria de subcontractació. La normativa estableix mecanismes de protecció per als subcontractistes en cas d’impagament per part del contractista principal. En contractes subjectes a regulació harmonitzada amb subcontractacions superiors al 10% del valor total, si la demora en el pagament supera un mes, el subcontractista podrà sol·licitar el pagament directe a l’òrgan de contractació, que podrà descomptar l’import de les factures pendents o de la garantia del contractista principal. A més, s’estableix l’obligació que aquest últim expedeixi certificats de bona execució en un termini màxim de deu dies, millorant així la transparència i el reconeixement del treball realitzat per tercers.

Finalment, el Decret Llei 2/2025 modifica la Llei de l’Arquitectura per permetre que la direcció d’execució d’obra pugui ser contractada conjuntament amb la redacció del projecte. Així mateix, es deroga la norma que exigia la separació estricta entre el projecte i la direcció d’obra, permetent una gestió més integrada i adaptada a les necessitats dels projectes.

Les noves normatives tenen com a objectiu simplificar determinats procediments de contractació pública, garantir més celeritat i seguretat jurídica, i fomentar una major competència entre les empreses.

La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 16 de juny de 2022 (assumpte C-376/21) ha tingut un impacte fonamental en les dinàmiques de les licitacions, particularment en relació amb els procediments negociats sense publicitat. Aquesta decisió ha impactat directament sobre la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) aplicable a Espanya, ampliant les opcions disponibles de les quals disposa l’òrgan de contractació davant d’un procediment de contractació que ha quedat desert.

Abans d’aquesta sentència, hi havia dues normes fonamentals que regulaven els procediments negociats sense publicitat. Primer, era un requisit convidar com a mínim a tres empreses a participar en aquests procediments. I segon, si una licitació quedava deserta perquè les ofertes presentades eren inacceptables, es considerava obligatori convidar aquests licitadors a participar en un futur procediment negociat sense publicitat. (more…)

La CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) ha avaluat al seu informe 004/2018, de febrer de 2020,  la incidència que tindria una contractació pública eficient a Espanya. La Comissió estima que els procediments oberts i transparents produeixen un estalvi de gairebé un 10% de mitjana en els imports de les adjudicacions

En primer lloc, la intensitat de la competència en l’aprovisionament públic és reduïda, com revela l’elevat percentatge de licitacions amb un únic participant (en gairebé un 34% dels contractes estatals hi ha un únic participant, i en un 66% dels contractes estatals hi ha 3 o menys participants).

En segon lloc, en els contractes d’import reduït es recorre amb molta freqüència al procediment negociat sense publicitat, i aquests contractes tenen un pes significatiu en el total de contractes (el 50% dels contractes estatals tenen un pressupost inferior a 92.389 €) . (more…)