Normativa comptable

En l’últim butlletí del BOICAC Nº 140, s’aborda una consulta interessant per a les empreses que participen en una Unió Temporal d’Empreses (UTE): el càlcul del nombre mitjà de treballadors. Aquest càlcul és essencial per determinar la dimensió de l’empresa i complir amb certes obligacions legals, que inclouen el nombre mitjà de treballadors com un dels criteris per determinar el model per a la confecció de comptes anuals i l’obligatorietat de sotmetre els estats financers a auditoria de comptes.

Una UTE és un sistema de col·laboració entre empresaris per desenvolupar o executar una obra, servei o subministrament. És important destacar que no constitueix una persona jurídica independent dels seus partícips, la qual cosa implica que les operacions de la UTE s’han d’integrar en la comptabilitat dels partícips.

Nombre mitjà de treballadors:

S’han de considerar totes les persones amb relació laboral amb l’empresa durant l’exercici, segons el temps de servei. Això inclou els treballadors de la UTE, inclòs el personal directiu, en la proporció que correspongui, a la participació de l’empresa a la UTE.

Aplicació del Criteri de Proporcionalitat:

Per calcular el nombre mitjà de treballadors, s’ha d’aplicar un criteri de proporcionalitat. Això significa que l’empresa ha de computar com a treballadors propis els treballadors de la UTE en la proporció que li correspongui, tenint en compte les activitats realitzades. Salvat millor evidència, l’empresa partícip tindrà en compte el percentatge de participació en els actius nets de la UTE.

En qualsevol cas, en la memòria dels comptes anuals s’haurà de subministrar tota la informació significativa sobre els criteris i imputacions realitzats. Aquest enfocament assegura que els comptes anuals reflecteixin fidelment la situació financera i els resultats de l’empresa, complint amb les normatives comptables i legals aplicables.

En resum, el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una UTE és un procés que requereix atenció al detall i un enfocament proporcional per garantir el compliment de les obligacions legals i comptables. Aquest tema, encara que tècnic, és fonamental per a la correcta gestió i presentació dels comptes anuals de les empreses involucrades en una UTE.

L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) va resoldre una consulta que aborda el tractament comptable de les condonacions de deutes realitzades pels fundadors o patrons d’una fundació d’àmbit estatal, en el context de les normatives que regulen les entitats sense finalitats lucratives

L’entitat consultada planteja si les condonacions de deutes realitzades pels patrons o fundadors han de ser considerades aportacions al patrimoni de la fundació o s’han d’imputar al resultat de l’exercici en què es produeixen. S’assenyala que, d’acord amb la normativa comptable vigent, les fundacions d’àmbit estatal han d’aplicar les normes del Reial decret 1491/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aproven les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat per a entitats sense finalitats lucratives, i modificades pel Reial decret 602/2016, de 2 de desembre, les quals també poden ser adoptades voluntàriament per altres entitats no lucratives.

Aquest mateix criteri seria d’aplicació en el cas de fundacions d’àmbit territorial català, d’acord amb el que preveu la norma de registre i valoració 18a regulada al Pla comptable de les fundacions i entitats sense afany de lucre subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret 259/2008, de 23 de desembre.

En el cas de la condonació de deutes per part d’un patró de la fundació, s’ha de considerar aquesta operació equiparable al tractament que el PGC atorga a les subvencions, donacions i llegats. Així, la norma de registre i valoració estableix que aquestes operacions, si són considerades com a no reintegrables (que seria el cas de la condonació), de forma general, s’han de registrar en el patrimoni net.

Posteriorment es produeix la seva reclassificació dins l’excedent de l’exercici com ingressos, de forma correlacionada amb les despeses derivades de la finalitat de la subvenció, donació o llegat. Si les subvencions, donacions i llegats no reintegrables no estan destinats a un fi específic, es comptabilitzarien directament en l’excedent de l’exercici en què es reconeguin.

Per tant, si les subvencions, donacions o llegats es destinen a la cancel·lació de deutes, s’imputaran com a ingressos de l’exercici en el qual es produeixi la cancel·lació, llevat que estiguin relacionats amb un finançament específic, cas en què s’imputaran segons l’element finançat.

L’ICAC, en una consulta anterior, estableix que les aportacions realitzades per patrons o fundadors que no siguin considerades aportacions fundacionals no són equiparables al tractament atorgat en les entitats mercantils a les aportacions de socis o propietaris, ja que el patrimoni de les fundacions es destina a finalitats d’interès general i no és recuperable pels fundadors en el supòsit de dissolució de la fundació.

Per tant, per a les aportacions (o condonació com és el cas) es considera que els patrons o fundadors actuen com a tercers, i s’han d’imputar com a subvencions, donacions i llegats amb el tractament comptable aplicable a aquestes operacions.

Es conclou, doncs, que d’acord amb la normativa d’aplicació, les subvencions atorgades per fundadors o patrons l’objecte de les quals sigui la condonació de deutes, s’imputaran com un ingrés en l’exercici en què es produeixi.